Escriure per a un mateix

Pepe Rodríguez va néixer a Tortosa ara fa 52 anys. És llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la UAB tot i que no ha exercit mai com a tal. La seva vida professional, fins al moment, s’ha girat entorn a dos grans facetes. La primera, el periodisme d’investigació. La segona, els llibres. N’escriu més o menys un per any i les vendes són realment bones. La seva màxima: no treballar per encàrrec sinó escriure sobre allò que li interessa.
Quan tenia poc més de vint anys va començar a treballar al grup Zeta. Però els diaris i les revistes no van tardar en fer-se-li petits. Considerava que aquest sector havia pres el camí de la superficialitat. Molt més atractiu li va sembar el món dels llibres. El 1987, tot just deixar la premsa, ja era autor de dos llibres: Esclavos de un mesías i Las sectas hoy y aquí.Actualment ja porta més de vint llibres publicats i el tema segueix sent el mateix: les sectes, la seva especialitat. No té cap mena de dubte en que l’Opus Dei és el principal grup sectari del país. Ha omplert també moltes pàgines parlant de la cúpula de l’església catòlica que qualifica de “manipuladora ideològica”. Els seus llibres, no precisament propagandístics, l’hi han costat desenes de demandes judicials. Totes les ha guanyat. Però el risc de la seva indiscreció parlant sobre segons què no acaba als jutjats. Pepe Rodríguez ha dut durant molt temps escorta i fins i tot ha patit un intent d’atemptat contra la seva vida. Tot i així no sembla que aquest sigui un tema que li preocupi massa. Segons ell, en qualsevol professió en la que hi hagi perill, s’han d’automatitzar tots els mecanismes de forma que no calgui pensar-hi.
Pepe Rodríguez ha treballat durant molts anys com a professor en diverses universitats ensenyant què és el periodisme d’investigació. A més, també ha col•laborat en tota mena de col•loquis, jornades, comissions parlamentàries, etc. sobre les sectes. Actualment està preparant una Tesis Doctoral titulada: "Procesos de maduración y socialización de los hijos dentro de un contexto familiar sectario urbano". No té pressa en acabar-la, com en tot el que fa, el que l’hi importa és gaudir-hi treballant.