Blogia
inkomunikazioa

Sant Jordi i les galledes plenes

Són les 10 del matí i els carrers de Mataró s’omplen de gent a poc a poc. Cada dues passes hi ha una parada de roses i comença a ser difícil de caminar, però ja se sap, és Sant Jordi i la gent surt al carrer. Al bell mig de la plaça Santa Anna, una parella d’uns vint i pocs anys acaba d’il•lustrar l’estampa d’aquest dia tan emotiu pels catalans. Ell, amb una mà a la butxaca ha donat una rosa a la seva xicota amb la mà que li quedava. Ella se l’hi llença als braços mentre el noi es mira a la resta de la gent amb un somriure de satisfacció d’ orella a orella.
Just al seu darrere hi ha una parada de roses d’un esplai per a nens amb disminució psíquica. Les dependentes estan massa enfeinades per a presenciar l’escena amorosa. Tenen les galtes cremades pel sol i concentren la seva vista en treure les minúscules punxes de les roses que han de tallar. Aquest any tots els venedors es queixen que les vendes no van tan bé com els altres anys. Una de les noies de l’esplai ho té molt clar: “És dissabte i totes aquelles flors que anaven a parar a les companyes d’oficina o les secretàries del jefe ja no es venen”.
A l’altra banda de la plaça hi ha una parada de llibres d’una de les botigues més conegudes de la ciutat, la “Robafaves”. No donen l’abast. Al costat de la gran botiga ambulant hi ha tres parades més de llibres. Entre totes no arriben a tenir ni la meitat dels llibres de la Llibreria Robafaves. Els venedors s’entretenen en col•locar i recol•locar els llibres al seu lloc, per a ells les vendes no van tan bé.
Des d’un costat de la plaça arriba una música estrident que sembla no agradar gens a un grup de parelles de juvilats. Sota el lema “Mataró posa’t la radio”, una plataforma que pretén crear una emissora a la ciutat ha elaborat una programació de 12 hores de ràdio en directe des de la plaça per tal de fer propaganda. Està tocant un grup de joves: guitarra elèctrica, baix, bateria i saxo. Una de les juvilades, amb uns llavis pintats d’un color intens vermell critica aquest “soroll” que segons ella fa molt i molt mal de cap.
El sol es va imposant mica en mica, i la plaça, també es va buidant. Són gairebé les dues del migdia i les roses ja no tenen aquella esplendor de les 10 del matí. Els trossos d’ombra creen disputes entre els venedors. Just al costat de l’escenari de la ràdio, els venedors del bar “La Rosita”estan desbordats. Segons explica la propietària han fet una quantitat extra d’entrepans per a tots els gustos. Molts dels venedors ja porten estona fent cua per a comprar-ne un.
La plaça sembla un altra, i per una estona ningú diria que és Sant Jordi. Però mica en mica, la plaça i els carrers de Mataró tornen a aplegar gent i més gent passejant. Entre les múltiples parades de flors en trobem una de ben especial. Hi ha roses de tots colors: blaves, grogues i fins i tot mescles de colors que intenten imitar la senyera i la bandera de Mataró. El preu també és força diferent a les flors normals, gairebé el doble... Però sembla que el fet que les roses no tinguin el color de “la sang del drac” no molesta gaire als clients, la parada està plena. Des del plató improvitzat de ràdio, la música de les guitarres elèctriques ha donat peu a un programa molt més formal, presentat per un locutor de Catalunya Ràdio que parla durant una hora ben bona sobre “els greus problemes de la llengua catalana”.
I els venedors de la gran llibreria venen i venen sense parar. Una dona de poc més de 60 anys es fa lloc, a força de cops de bolso, en un dels punts amb més èxit de la parada: la secció de llibres de cuina. Segons explica una jove venedora, l’Ismael Prados i la seva “Cuina per solters” poden més que no pas les més valuoses plumes literàries.
Però no tot són llibres i roses. En una cantonada de la plaça hi ha una paradeta plena d’arracades, penjolls i tota mena de complements. Darrere, un grup d’estudiants de l’institut Satorras de Mataró les confeccionen artesanalment amb pedres de colors i fil de pescar. “De moment ja hem cobert els gastos”, explica una de les noies que en aquests moments està fent un collaret amb els colors de la senyera. Just al costat hi ha una altra parada d’estudiants, segons sembla de l’“institut rival”. En aquest cas els joves es dediquen a la venda a domicili. Motos amunt i motos avall. Tot plegat amb l’objectiu de recaudar diners per al viatge de segon de batxillerat. Porten un matí força atabalat però molt menys intens que l’any passat. En aquella ocasió, assegura un dels motoristes, van vendre molt més i tot i que a primer de batxillerat no hi ha viatge de final de curs, ells sempre tenen la pancarta de “viatge a Menorca” al darrere. “Així, es ven molt més”, assegura el noi.
Les roses cada vegada més i més pansides assenyalen el pas de les hores. A les nou i vint del vespre queden ja poques parades. Els de la Llibreria Robafaves ja fa estona que recullen. Segons sembla, aquest any el best seller d’en Dan Borwn i la “Cuina per solters” del català han arrassat. Els de la botiga de les roses de colors també fa estona que no hi són, ja que se’ls hi han acabat les roses. El bar “La Rosita segueix servint sopars, segons explica la propietària han hagut de demanar el doble de pa, ells també han fet l’agost. Mentrestant, les últimes parades de roses, aquestes sí, vermelles, amb algunes galledes plenes, tornen cap a casa.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres