Blogia
inkomunikazioa

El receptor periodista

Abans d'ahir li vaig comentar a la meva germana que per a una assignatura de la facultat ens feien fer un blog. Em va preguntar que què era un "bloc". Suposo que a hores d'ara deu ser la única persona que no coneix aquesta nova via de comunciació segons sembla tan positiva i perillosa a la vegada.
I és que avui en dia això de tenir un blog sembla que està de moda...
Però sota aquesta denominació, més correctament dita weblog o bitàcores, s'hi amaguen conceptes i un ventall de possibilitats molt ampli pel qual costa posar-ho tot al mateix sac...
Es parla que amb els weblogs tothom té accés a la informació, ja no com a receptor, com ha passat tota la vida, sinó que a partir d'ara està a l'abast de tots, i sense gairebé coneixements informàtics el "poder de la comunicació". I aquí és quan arriba el perill...
Amb els weblogs s'ha eliminat qualsevol frontera que hi pogués haver respecte a la transmissió d'informació, l'espectador és ara el periodista. Però sembla que aquest nou reporter oblida un element molt important per a tot bon professional de la comunicació: les fonts.
Fins ara el periodista havia de lluitar per legitimar la seva informació, fer servir documentació vàlida i explicar sempre al receptor d'on provenia allò que estava explicant. Però segons sembla això ja no té importància. La immediatesa i la força del testimoni semblen passar per damunt de tot. Tampoc són necessaris grans equips tècnics, el mòbil i la càmara digital, s'encarreguen de tot.
Així és com de sobte, paral·lelament als informatius, la ràdio, els diaris, etc. ens trobem tots amb una nova finestra al món i l'abast de tothom. Els weblogs. Fàcils de fer i a sobre sense pagar, més fàcil impossible. Informació, informació i més informació... però ens ho podem creure tot? Com podem contrastar les fonts? Segons sembla, els blogs no tenen cap intenció de demostrar-nos la seva credibilitat... Els receptors de nou, tenen a les seves mans una nova font d'informació, però en aquest cas són ells mateixos els qui han de decidir amb el seu criteri el nivell de fiabilitat.

Un espai interactiu
Però com tot, els weblogs, ben utilitzats, també poden ser un espai molt útil. Sovint sentim a professors queixar-se que els estudiants no escrivim. Doncs bé, jo recomano a tots aquests professors que facin un tomb per alguns dels blogs construits per gent jove. Queda demostrat que ganes d'escriure i expressar-se n'hi ha moltes, però malauradament som una generació acomodada i fins que no ens ho posen fàcil no ho fem. I els blogs, han donat a molts la oportunitat de explicar algunes de les seves coses més íntimes, i és que en el fons tots necessitem que algú ens escolti o en aquest cas ens llegeixi. Els blogs a més són un espai d'enorme interactivitat. Debats i discussions es poden dur a terme sobre temes molt diversos només connectant-se a l'ordinador.

Els blogs estan a l'abast de tothom i això ens espanta. Poden fer molt mal al periodista i hem de lluitar perquè això no passi donant les armes al lector per tenir criteri i diferenciar allò que és veritat d'allò que no ho és. Tot i així, això no ha de fer perdre totes les coses bones que aquest espai interactiu pot tenir sempre i quan es distingeixi la opinió de la informació objectiva.



Algunes propostes interessants

Nodo50 és un portat de contrainformación, o almenys així es defineixen ells mateixos. Aquesta pàgina de la xarxa és un espai on hi tenen cabuda tota mena de propostes i alternatives pel que va la reivindicació, la lluita i en general els moviments socials d'esquerra. La web facilita a tots els seus usuaris totes les eines informàtiques necessàries per tal d'expressar-se. Aquest és un bon exemple de com, des dels portals d'internet s'eliminen les barreres, sovint econòmiques o socials per a poder expressar-se. Nodo50 no fa més que obrir una porta per on tots els qui s'hi sentin atrets la travessin... en aquest cas però, els mitjans "oficials" i la seva vinculació als partits polítics no existeix... cadascú diu el que diu, perquè així ho sent..

Un altra web molt interessant per tots aquells que "aspirem" a ser periodistes o si més no, fer allò que fan els bons periodistes, és El periodista digital... aquest portal ofereix en certa manera també les contranotícies de tot allò que apareix als mitjans tradicionals i especialment per aquelles que tinguin relació amb el món de la comunicació. La informació però, no deixa de ser subjectiva, però a diferència de molts mitjans aquesta opinió s'expressa clarament com a tal i en cap moment pretén passar a ser descriptiva... per això el lector no se sent tan manipulat. Sigui des d'un punt de vista bo o dolent, si és que existeixen aquests termes, El periodista digital és un altre punt de vista més i per tant, interessant.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

2 comentarios

from london -

un blog tb pot servir per comunicar-se quan un esta lluny, no? es una good option...

bita-què? -

per cert qui coi li diu a un blog bitàcores?, aquests entesos foten uns noms que déu n'hi dó...

ei! el blog està wapo.. tens raó que en el tema blogs s'ha de vigilar però tot el que serveixi per facilitar la comunicació està bé... ara que: vigilem!!! al final acabarem "veient" més els amics i coneguts per internet, messengers, blocs i mandangues que cara a cara, fent un cafè o una birra o una aigua o...

vaja que penso que si la comunicació serveix per millorar altres tipus de comunicacions personals (valgui la redundància) o per arribar a moure masses "alternatives" benvinguda sigui... si ha de servir per poder trobar més quantitat d'informació diversa de manera més ràpida (ja que d'aquí un temps correm el perill que tots els mitjans diguin el mateix, o blanc o negre) doncs també...

jo per exemple he trobat coses en blogs que no havia trobat en altres webs... vaja que com diu el weblog aquest, pos comuniquem-nos.. d'acord... però no ens oblidem que no tot s'acaba a internet!!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres