Blogia
inkomunikazioa

“No és un problema que hi hagi sectes, el problema és que algú acabi “emborratxant-se” d’elles per sobreviure a la vida.

Pepe Rodríguez està considerat un dels principals experts del país en problemàtica sectària. Bona part dels seus més de vint llibres estan dedicats a analitzar la conducta d’aquests grups entre els quals considera que l’Opus dei és el principal. Els seus mètodes d’investigació sense límits l’han portat a infiltrar-se en una de les sectes més importants del país per tal de conèixer bé allò de què escrivia. Les seves afirmacions l’hi han costat desenes de demandes judicials i fins i tot un intent d’atemptat contra la seva vida. La religió i la crítica a l’església catòlica també ocupen moltes línies de la seva bibliografia. Només una setmana més tard de la mort de Joan Pau II ja li anaven al darrere perquè esrivís un llibre sobre el nou Papa.

Quin camí creu que seguirà l’Església amb la figura d’aquest nou Papa?
Si al front de l’Església posen a algú d’extremadreta difícilment s’encaminarà cap a la democràcia. Abans hi havia una figura autoritària sense límits però que semblava un nen bo, ara hi ha un autoritari però que no es posa cap màscara, ja sabem com és, no enganya ningú.

La mort del Papa ha comportat una mobilització social extraordinària. Què n’opina d’aquesta reacció massiva de la gent?
És una manifestació del món mediàtic i de la societat histèrica i indocumentada. Joan Pau II ha estat un Papa que des del principi ha tingut una personalitat molt narcisa, sempre ha viscut de cara a la galeria, amb resultats que estan per veure. S’ha produït una imatge mediàtica i això mou tots aquests shows impresentables i indignes d’una religió civilitzada. Desfilar en llargues cues i fent fotografies del difunt va ser un espectacle lamentable.

De què li ve aquesta posició tan crítica envers l’església?
Jo sóc crític amb absolutament tot. Els dubtes i la crítica a l’Església, ens agradi o no, és fonamental en la nostra societat. La meva visió és una crítica negativa, dins de la manipulació ideológica i de la molta corrupció que hi ha dins de l’església, però aquesta crítica no és global. He escrit llibres molt crítics però no amb l’església en general sinó amb la manipulació que es fa des de la cúpula de l’Església.

Fa una distinció entre religió i Església, oi?
La religió és una pràctica privada i pot ser interessant per qui la vulgui. L’Església és una forma d’explotar aquesta idea, i les cúpules són qui ho fan. La diferència entre religions està en la honestedat de les cúpules. La religió catòlica és per estructura especialment corrupte: abusos sexuals, corrupció econòmica, etc. n’hi ha a tot arreu però com a la catòlica no.

Gran part dels seus treballs d’investigació han estat dedicats a les sectes. Quin és el grup més gran que ha conegut?
L’Opus Dei. És un càncer que s’infiltra a les societats i es fa amb el poder. Més que una secta és una màfia, com a secta no em preocupa, però com a màfia si.

Totes les sectes són màfies?
Màfia només ho és aquella que procura poder, que en té, i que el gestiona de manera oculta i amb interessos bastards i personals. Això és el que fa l’Opus Dei i també altres grups.

Les sectes reflecteixen alguna mancança de la societat?
Les sectes són una oferta més dins de la societat que no és ni bona ni dolenta, el que és bo o dolent és la relació que tenim amb la secta, és el mateix que amb les drogues. Quan la relació amb l’alcohol o tabac, és exagerada, tenim un problema. Amb sectes passa el mateix, no és un problema que hi hagi sectes, el problema és que algú acabi “emborratxant-se” de secta per sobreviure a la vida.

Vol dir per tant que el problema no és tan de la secta sinó de les persones que s’hi adrecen?
Depèn, pot haver un líder amb perfil psicopàtic, però aquest no és ningú sense clientela que s’hi adreci. El problema són els nostres errors en fabricar persones fràgils que tenen problemes amb la vida, molta ansietat, i la volen reduir amb un consum excessiu d’alcohol, del joc o de secta. Tot excés de consum té a veure amb unes mancances prèvies, i això no en té la culpa qui se n’aprofita al final, sinó qui té no ha fet les coses bé al principi.

Quan s’ha hagut d’infiltrar en alguna secta per investigar-la, com en el cas del grup Moon, com s’ho fa per mantenir-se al marge de tota la ideologia que intenta transmetre-li la secta?
Tenint les coses clares. De la mateixa manera que no canvies d’ideologia cada cop que sents parlar els polítics en un telenotícies, has de tenir clar el que ets i seguir sempre el teu camí, ser tu. Resistir a la propaganda és més fàcil si tens una personalitat sòlida.

Fins a quin punt li val la pena aquesta professió tenint en compte els riscos i els enemics amb els que diu que ha d’estar sempre alerta?
Ho dubto moltíssim. És un govern covard que no s’atreveix a enfrontar-se amb els interessos anònims de l’Església. No crec que ho faci.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres