Blogia
inkomunikazioa

“Sóc crític amb absolutament tot”

“Sóc crític amb absolutament tot”

Entrevistem a Pepe Rodríguez, periodista d’investigació i un dels experts més importants en sectes del nostre país.
Quan llegeixes la bibliografia de Pepe Rodríguez no t’imagines una persona com ell. Ningú diria que aquest home, baixet i més aviat escanyolit hagi desafiat tantes vegades, encara que només sigui mitjançant la paraula, a sectors tan poderosos com l’església catòlica o bé algunes de les sectes més importants del país.
Ens rep amb una tímida salutació i anem cap a una sala de la Universitat Autònoma de Barcelona per a fer-li l’entrevista. No n’hi ha cap de buida, així que hem de compartir el lloc, en una habitació de poc més de 15 metres quadrats, amb un grup de noies que s’estan escalfant els macarrons per a dinar. El xivarri no sembla importar-li molt a Pepe Rodríguez, anem per feina. Acaba d’oferir, a la mateixa facultat, una conferència sobre l’ofici d’escriure llibres. Tot i així, a l’hora del torn de les preguntes, el públic no ha dubtat en conduir la conferència cap al tema pel qual el nom de Pepe Rodríguez sona més, el món de les sectes.
Segons ell, l’Opus dei és la més important que hi ha ara per ara al nostre país: “És un càncer que s’infiltra a les societats i que es fa amb el poder. Més que una secta és una màfia, com a secta no em preocupa, però com a màfia si”.Però a diferència d’altres grups, hi ha molta gent que no considera que l’Opus Dei sigui una secta, està més normalitzada. Pepe Rodríguez té una explicació ben clara per a això: “Costa menys creure que el delinqüent és algú del barri del costat que no un veí de la nostra escala. Amb les sectes passa el mateix. Un grup que sempre ha estat i que està rodejat d’un prestigi en el món acadèmic, amb membres reconeguts socialment etc., sembla que té més credibilitat que un de nou”.
Però Pepe Rodríguez no acusa a les sectes com a tal, sinó que considera que aquestes només mostren una oferta més dins una societat que no s’atreveix a qualificar ni de bona ni de dolenta. Segons ell, el que és bo o dolent és la relació que es té amb la secta, de la mateixa manera que passa amb l’alcohol o bé les drogues:“L’alcohol o el tabac estan normalitzats dins de la societat, en canvi, quan la relació amb aquestes drogues és exagerada, llavors sí que tenim un problema. Amb les sectes passa el mateix, el problema és que algú acabi emborratxant-se d’elles per sobreviure a la vida”.
Pepe Rodríguez sap molt bé de què parla i no vacil•la ni un moment. De fet, l’escriptor porta ja uns quants anys dedicats a documentar-se a sobre grups i tendències sectàries i ha escrit més d’una dotzena de llibres referents al tema. Les coneix bastant de prop, i és que fa uns anys, es va infilitrar en una d’elles. Per a Pepe, el fet de poder-se “contagiar” de la ideologia d’aquestes no suposa cap problema. Segons ell la manera de protegir-se consisteix simplement en tenir les coses clares: “De la mateixa manera que no canvies d’ideologia cada cop que sents parlar els polítics en un telenotícies, has de tenir clar el que ets, el que vols, seguir sempre el teu camí, ser tu. Resistir a la propaganda és més fàcil si tens una personalitat sòlida, una persona més crèdula és qui pot estar en risc en una infiltració”.
Quan li preguntem sobre el procés que algú ha de seguir per sortir d’una secta ens sorpren a la manera gallega: “Perquè l’has de treure?Si pensem en treure algú d’algun lloc és perquè té un problema i hem de mesurar quin és. Si és una qüestió d’addició al grup el que hem de variar és aquesta relació que manté amb el grup, no treure’l”.
Pepe Rodríguez va entrar al món del periodisme a través de la premsa escrita, i va treballar uns quants anys pel Grupo Zeta i a revistes com l’Interviú. L’escriptor però, no va tardar gaire en abandonar aquesta activitat ja que considerava que no podia aprofundir prou en els temes que tractava. Els llibres li van permetre aconseguir una de les seves màximes, la de no treballar per encàrrec sinó per interès.
Però les sectes no són la única obsessió de l’escriptor. Entre la seva vintenta de llibres hi trobem també bastants títols referents a l’església catòlica. De la mateixa manera que amb les sectes, no són precisament elogis el que escriu sobre l’església i la religió. Pepe Rodríguez però, ens deixa ben clara la forntera entre aquestes dos conceptes: “La religió és una pràctica privada i pot ser interessant per qui la vulgui. L’Església és una forma d’explotar i controlar aquesta idea religiosa, i dins d’aquesta, les cúpules són qui exploten tot el sistema. La religió catòlica és per estructura especialment corrupte, mentre que a la protestant per exemple, hi ha corrupció però per estructura en pot haver menys”.
A diferència del que seria normal en una persona de la seva edat, Pepe Rodríguez ni tan sols va anar a una escola religiosa. La seva visió tan crítica cap a aquest sector és tant sols una expressió més d’un dels principis més clars de l’escriptor: “Jo sóc crític amb absolutament tot perquè em sembla que hem de ser crítics amb la realitat, i això no significa que n’obtindrem una opinió negativa sinó que ens fixem en uns elements i acabem en una conclusió. Els dubtes i la crítica a l’Església, ens agradi o no, són fonamentasl en la nostra societat. La meva visió és una crítica negativa, dins de la manipulació ideológica i de la molta corrupció que hi ha dins de l’església, però aquesta crítica no és global”.
Però el fet de no tenir pels a la llengua, no ha estat gratuït per a Pepe Rodríguez. L’escriptor ha estat demandat desenes de vegades, tot i que sempre n’ha sortit vencent. Tot i aquests obstacles en el camí, Pepe Rodriguez ha aconseguit fer-se un nom també en l’àmbit de la crítica a la religió catòlica. De fet, recentment i per la mort de Joan Pau II, li van demanar a Rodríguez la redacció d’un llibre sobre el nou Papa. Quan li preguntem sobre aquest, l’escriptor es mostra indignat ja que assegura que si al front de l’Església posen a algú d’”extremadreta” aquesta difícilment s’encaminarà cap a la democràcia:: “Se seguirà exactament el mateix joc que abans però sense màscares. Abans hi havia una figura autoritària sense límits però que semblava un nen bo, ara hi ha un autoritari però que no es posa cap màscara, no enganya ningú”. Pepe Rodríguez ens comenta que ara per ara no escriurà el llibre ja que li fa mandra.
Actualment Pepe Rodríguez està treballant en una tesis doctoral que porta per títol: "Procesos de maduración y socialización de los hijos dentro de un contexto familiar sectario urbano".No té pressa en acabar-la, i és que a Pepe Rodríguez no li agrada córrer, els límits de dates i d’entrega se’ls imposa ell mateix. Tal com assegura en la seva màxima, “s’ha de treballar per investigar, divertir-se i aprendre, sense fer-ho de forma rutinària”.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres